Se m'acut que amb les idees passa de manera semblant a una cosa que em van explicar una vegada, ja fa molts anys, quan vaig anar a un curs de recés:
Em deien que allí s'havien de treure propòsits per a millorar, però que això no es feia directament. S'havia d'escoltar i resar. Després, l'últim dia, els propòsits sortien sols com bolets.
L'exemple era un cubell del que s'havia de destriar el suro que estava barrejat amb pedres: si anàvem agafant el suro trocet a trocet, costava més que no pas anar omplint d'aigua el cubell.
Al final el suro apareixia tos sol i era ben fàcil de recollir.
El suro, en la comparació eren els propòsits i l'aigua era la oració i l'escoltar. Però el suro també poden ser les idees i l'aigua tot aquest intercanvi dels blogs, l'esforç diari en la feina i, perquè no, també la pregària.
Quid autem propinquius meipso mihi ? Ego certe, Domino, laboro hic, et laboro in meipso: Factus sum terra dificultatis, et sudoris nimii. Confessions, X.
Pero ¿qué cosa puede haber mas cerca de mí, que yo ? Yo confieso, Señor, que hallo aquí bastante dificultad, y la experimento en mi mismo, pues me cuesta mucho trabajo el entenderme a mi mismo.
Potser sant Agustí volia dir:
Qué cosa puede haber más cerca de mi que mi sombra?
Qui sap...! És tan elevat aquest Aurelius Agustinus ! :)))
3 comentaris:
I AQIUÍ HI CABRIA ALLÓ DE NO SE QUI HO VA DIR:
"SABIAN USTEDES QUE LAS IDEAS NO SON SINO FRUTO DE LA CREACIÓN?"
Se m'acut que amb les idees passa de manera semblant a una cosa que em van explicar una vegada, ja fa molts anys, quan vaig anar a un curs de recés:
Em deien que allí s'havien de treure propòsits per a millorar, però que això no es feia directament. S'havia d'escoltar i resar. Després, l'últim dia, els propòsits sortien sols com bolets.
L'exemple era un cubell del que s'havia de destriar el suro que estava barrejat amb pedres: si anàvem agafant el suro trocet a trocet, costava més que no pas anar omplint d'aigua el cubell.
Al final el suro apareixia tos sol i era ben fàcil de recollir.
El suro, en la comparació eren els propòsits i l'aigua era la oració i l'escoltar. Però el suro també poden ser les idees i l'aigua tot aquest intercanvi dels blogs, l'esforç diari en la feina i, perquè no, també la pregària.
Quid autem propinquius meipso mihi ? Ego certe, Domino, laboro hic, et laboro in meipso: Factus sum terra dificultatis, et sudoris nimii. Confessions, X.
Pero ¿qué cosa puede haber mas cerca de mí, que yo ? Yo confieso, Señor, que hallo aquí bastante dificultad, y la experimento en mi mismo, pues me cuesta mucho trabajo el entenderme a mi mismo.
Potser sant Agustí volia dir:
Qué cosa puede haber más cerca de mi que mi sombra?
Qui sap...! És tan elevat aquest Aurelius Agustinus ! :)))
Publica un comentari a l'entrada