dijous, de desembre 29, 2005

A Pijuan, gràcies per enensenyar-me a gaudir pintant!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Juanin, li deiem. Aquests dies m'ha vingut el record d'uns dies a Folquer, a la seva finca.

Tot i que no era ben bé el record de la seva persona.

Sobretot—i això em va eixamplar molt l'esperit i em féu venir llàgrimes als ulls—sobretot el recordava en acte de donació.

Ell, aquells dies m'estava "donant" el paissatge. Feia com d'anfitrió. Em venia a dir: si jo tenia un tresor, no me'l quedaria per a mi solet. Aquest és el meu tresor: té, mira, l'olivera, l'orenga, els camps de blat

I, a la nit, ajaguts a unes "gandules": Té, mira

I era com si em donés els estels

Anònim ha dit...

Este caballero parece ser muy sabio...

Carme ha dit...

.... era este caballero muy sabio...
jajajajaja