Brut o apagadot? Li vaig demanar i en Santi ha dit:

" El Mingu va fer una bona imatge
Però, precisament, si el quadre és alguna cosa més que una il·lustració, ho és pel tractament dels colors
No crec que les paraules "brut" o "apagadot" siguin adequades
La inspiració és la què és i probablement sense una atenuació dels tons no hauries aconseguit retratar el record
Si l'haguessis pintat en aquella edat t'haurien sortit els tons vius, no hi ha dubte. Això seria, potser, el que ara enyores
Però ara no és el cas. Ara pintes el record¿ És el record, doncs, "brut" o "apagadot" ? No. És com és
La gràcia de l'artista ve d'aquí : què, amb l'embrutament-neteja, amb l'apagament-il·luminació, amb els tons-no-tons, la composició-descomposició o la formació-deformació, siguin quins siguin, aconsegueix expressar o fer reviure o fer que torni un moment detingut d'aquell univers
Com detinguda està la joguina en el seu penjar d'un fil i que malgrat la seva insignificància equilibra i aguanta ( sembla com si fos la única cosa recte i vertical de tot el quadre ) l'escena i, per tant, també tot l'edifici
Em sembla que, per poc que siguin sincers, la imatge de can Lluvià que tenen tots els manresans està feta ( o millor : "s'aguanta" ) d'elements com aquest
Can Lluvià no seria res sense algun record que l'alenés. Sense això només podríem utilitzar, per parlar-ne, el llenguatge geològic : conjunt de pedres de calcita, aglomerat de calç amb pigments, vidre, argila cuita en forma de maons que algú va apilar
Si parlem de la "gràcia" de la porta o de la finestra és perquè cada ull que la veu, ho fa amb ulls de records més o menys directament vinculats a la seva memòria
El senyor Lluvià deu estar molt content d'aquest retrat i, si ho està, és perquè ell també té records
Després d'aquesta parrafada, el teu pare diria alguna cosa així : El dia que la Maria Carme va pintar can Lluvià, «lluvía»... ( un dia "apagadot" )"
Gràcies Santi!!! :)