Jo estava present quan aquest parell d'artistes estaven en plena creació. Va ser una estona màgica......quan pugui i n'aprengui penjaré unes fotos d'aquell moment.........
Per cert, com us van les vacances ?????..... Jo ja he tornat d'Alemanya i allà em vaig recordar diverses vegades del nostre cosí Santi i de com el pensament, la cultura i el llenguatge alemany poden i han influit en el nostre cosí.......... ens parlaràs algun dia d'això, Santi ?????
Tens raó. Suposo que això meu d’Alemanya és una mica malatís. No hi he estat mai i en canvi, ja veus, potser per això mateix he mitificat el lloc i el llenguatge. Com hauràs pogut comprovar, les paraules, en alemany, són molt diferents a les nostres. Tinc la sensació (mítica, repeteixo) que als alemanys sempre els és molt present la cosa a dir i com dir-la de la millor manera possible. Com si, tot i saber que és impossible de tocar (de dir?) res, l’apropar-s’hi al màxim fos el tema, com si, la de la paraula, fos la possibilitat que porta en ella de manera latent tots els símptomes de l’impossible, com si, en el fons, només fessin l’exercici de, per exemple, saber posar al descobert que no hi ha res més conegut per a nosaltres els humans que el Déu desconegut. Com si, en parlar, ho fessin des d’un fons que sap que prop de nosaltres només tenim la paraula que tracta de la indigència que hem de suportar en la nostra relació amb Déu. Com si sabessin, en posar en funcionament la màquina de parlar, que els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa encara no saben com han de conèixer. Nosaltres, semblen dir constantment, no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre. Denn was sichtbar ist, das ist zeitlich; was aber unsichtbar ist, das ist ewig.
Ahir a la nit, crec que era al 33, estaven fent un reportatge del que en vaig agafar l'adreça d'internet:
http://wearetogether.org
Tot ell és com un exemple, crec jo, del que dius, Santi:
"Com si, en parlar [cantar, pintar, ..], ho fessin[m] des d’un fons que sap que prop de nosaltres només tenim la paraula que tracta de la indigència que hem de suportar en la nostra relació amb Déu. Com si sabessin[m], en posar en funcionament la màquina de parlar[cantar, pintar, ...], que els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa encara no saben com han de conèixer. Nosaltres, semblen[m] dir constantment, no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre."
Si voleu tenir la paciència d'anar a la pàgina que dic, aturar-vos-hi una mica i després entrar, per exemple, on diu "Hear the Music" i escoltar la que porta el títol "Tina Sonke", potser podreu experimentar, com ho vaig fer jo, que veritablement "encara no sabem com hem de conèixer". I això, com en l'alemany, sense entendre ni una paraula..
Gràcies Tere !!.JPG)
De la Tere
De Mi
4 comentaris:
Jo estava present quan aquest parell d'artistes estaven en plena creació. Va ser una estona màgica......quan pugui i n'aprengui penjaré unes fotos d'aquell moment.........
Per cert, com us van les vacances ?????..... Jo ja he tornat d'Alemanya i allà em vaig recordar diverses vegades del nostre cosí Santi i de com el pensament, la cultura i el llenguatge alemany poden i han influit en el nostre cosí.......... ens parlaràs algun dia d'això, Santi ?????
Guten Morguen.....
Maite.
Tens raó. Suposo que això meu d’Alemanya és una mica malatís. No hi he estat mai i en canvi, ja veus, potser per això mateix he mitificat el lloc i el llenguatge. Com hauràs pogut comprovar, les paraules, en alemany, són molt diferents a les nostres. Tinc la sensació (mítica, repeteixo) que als alemanys sempre els és molt present la cosa a dir i com dir-la de la millor manera possible. Com si, tot i saber que és impossible de tocar (de dir?) res, l’apropar-s’hi al màxim fos el tema, com si, la de la paraula, fos la possibilitat que porta en ella de manera latent tots els símptomes de l’impossible, com si, en el fons, només fessin l’exercici de, per exemple, saber posar al descobert que no hi ha res més conegut per a nosaltres els humans que el Déu desconegut. Com si, en parlar, ho fessin des d’un fons que sap que prop de nosaltres només tenim la paraula que tracta de la indigència que hem de suportar en la nostra relació amb Déu. Com si sabessin, en posar en funcionament la màquina de parlar, que els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa encara no saben com han de conèixer. Nosaltres, semblen dir constantment, no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre. Denn was sichtbar ist, das ist zeitlich; was aber unsichtbar ist, das ist ewig.
gràcies!!
m'agrada sentir petjades per el meu blog!!
Ahir a la nit, crec que era al 33, estaven fent un reportatge del que en vaig agafar l'adreça d'internet:
http://wearetogether.org
Tot ell és com un exemple, crec jo, del que dius, Santi:
"Com si, en parlar [cantar, pintar, ..], ho fessin[m] des d’un fons que sap que prop de nosaltres només tenim la paraula que tracta de la indigència que hem de suportar en la nostra relació amb Déu. Com si sabessin[m], en posar en funcionament la màquina de parlar[cantar, pintar, ...], que els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa encara no saben com han de conèixer. Nosaltres, semblen[m] dir constantment, no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre."
Si voleu tenir la paciència d'anar a la pàgina que dic, aturar-vos-hi una mica i després entrar, per exemple, on diu "Hear the Music" i escoltar la que porta el títol "Tina Sonke", potser podreu experimentar, com ho vaig fer jo, que veritablement "encara no sabem com hem de conèixer". I això, com en l'alemany, sense entendre ni una paraula..
Ja hi tornem a ser :) -quina sort !
Publica un comentari a l'entrada